El principi de funcionament és similar al de la litografia: la planxa es mulla amb aigua o una solució polar per què repel·leixi la tinta en les zones on no hi ha imatge (zona hidròfila), per la qual cosa la resta de la planxa agafa la tinta en les zones on hi ha un compost hidròfob o apolar (també conegut com oleòfil) amb la forma del motiu a imprimir prèviament gravat a la planxa. Ja sigui per mètodes manuals o per fotogravat, la diferència amb la litografia tradicional és que la imatge o el text es transfereixen a la superfície a imprimir no de manera directa, si no a través d’un cilindre cobert en la seva superfície per un material flexible (mantellina), generalment cautxú o silicona, que rep la imatge per a transferir-la, per pressió, a la superfície impresa que generalment és de paper.

És precisament aquesta característica la que confereix una qualitat excepcional a aquest tipus d’impressió ja que el recobriment de cautxú del rodet d’impressió és capaç d’impregnar, amb la tinta que porta adherida, superfícies amb textures irregulars o rugoses. Tot això degut a les propietats elàstiques del cautxú que no presenten els rodets metàl·lics.

Angles de trama

Una trama de mitjans tons està composta per petits punts ordenats en línies, el tamany dels punts varia en funció dels tons que es volen simular, per exemple, en les àrees clares aquests punts són petits i en las fosques més grans. Els punts de trama es componen de punts d’exposició en una filmadora, la resolució d’una filmadora es medeix en dpi (punts per polzada) i els punts d’exposició estan dins del patró quadriculat o retícula anomenada cel·la de mitjos tons. La freqüència de la trama és una mesura que fa referència al número de cel·les de mitjos tons per línia i s’expressa en línies per polzada (lpi).

El cervell pot percebre amb facilitat patrons d’angles entre 0 i 90 graus. En la impressió de quatricromia tenim quatre trames, una per tinta, per la qual cosa han de ser col·locades en quatre angles diferents clarament separats per evitar el moiré o angle erroni en l’orientació de la trama “el punt es pot observar amb un compte fils.”

Avantatges

• És la tecnologia d’impressió comercial d’alt volum més comuna.
• S’aconsegueix una imatge d’alta qualitat més clara i definida que amb altres sistemes d’impressió.
• Es poden utilitzar gran varietat de papers, els quals cada client escollirà a la seva conveniència.
• Les làmines (planxa o matriu) són de ràpida i fàcil producció.
• La durada de les làmines és major que les impremtes de litografia directa, per què aquí no hi ha contacte directe entre la plantilla i la superfície de contacte.
• En grans tirades de producció el preu de cada impressió és inferior a qualsevol altre sistema.
• Permet controlar els colors exactes, utilitzar tintes especials com l’or i la plata, aplicar vernís, etc… Això a diferència de la impressió digital que només imprimeix en CMYK.
• El cost unitari disminueix a mesura que la quantitat augmenta.
• Qualitat i cost-efectivitat en treballs de gran volum.

CTP

És el sistema de la computadora (ordinador) a la planxa. És el sistema que permet aconseguir la planxa que va a les màquines d’impressió directament des del fitxer en el qual s’ha realitzat.

El sistema CTP és avui en dia una pràctica ja molt estesa dins del món de les arts gràfiques. L’antic sistema d’insolació de planxes mitjançant fotolits queda ja en la majoria dels casos superada pel CTP, que permet la realització d’aquestes en un temps inferior i amb millor qualitat. Ho tenim implantat des del 2003.

Com a novetat principal, ha sigut la sortida al mercat de la planxa sense processat: planxa que al sortir del CTP pot posar-se ja a la màquina d’impressió, evitant així els químics del revelat i els seus problemes.

Els principals avantatges són la qualitat i la rapidesa.